dilluns 19 desembre

 TOTALITARISME

«...tot és possible» diu el nostre poeta. Però és fàcil que les paraules ens traeixen perquè hi ha qui creu que són aquestes mateixes les que defineixen millor el totalitarisme. Vol, aquest, fer creure en virtut del «tot és possible», que l’evolucionisme social justifica la seva superioritat i, des d’ella, el seu exclusiu dret a construir el món segons la seva voluntat. Des d’aquest convenciment creuen que la raó històrica els permet i, sobretot, els obliga a:

•      anorrear els considerats inferiors

•      sotmetre, pel seu propi bé, als que s’oposin als seus designis.

•      creure que, aquell que han qualificat d’enemic cedirà amb poca resistència al seu embat

•      substituir per una única i excloent ideologia les pròpies creences, sentiments i pensaments.

•      predicar que l’obediència és la primera virtut i que tot ho justifica

•      creure que hi ha un Duce, Führer, Camarada o Cabdill, capaç de guiar-los a un món idíl·lic. Nietzsche ho endevinar  el quan digué que «ni pastor ni un sol ramat». Pastor, per dictador i ramat, per massa amorfa.

 

¿Podem observar aquests trets en alguns dels moviments en marxa a Europa i a casa nostra?

¿Què hem de fer amb aquest panorama?

¿Doblegar-nos?

¿Resistir?

¿Resistir activament? L’adjectiu, sobra. Resistir sempre és fer-ho activament