EL MAL RADICAL
Quan fem el mal sabent que el fem, podem parlar de mal radical. Davant d’ell el perdó és molt complicat perquè si el concedim per oblidar pot, aquest oblit, ser molt contraproduent.
En el nostre record, viu i present, hem de tenir-hi:
• La fam a Irlanda en el segle XIX
• El genocidi dels armenis a inicis del segle XX
• La fam a Ucraïna entre les dues guerres mundials
• Acabar una guerra i seguir matant els antics opositors, ja vençuts
• El genocidi del jueus dels anys trenta i quaranta
i el que passa ara:
• Les matances de cristians a Síria
• Les matances de coptes
• L’extermini de musulmans a Myanmar
• El «mare mortum» en lloc de «nostrum»
¿Ens adonem de la inhumanitat del que fan i del que deixem fer? Inhumanitat.
És clar que només pot ser inhumà aquell que és humà. Un només aparent contrasentit, perquè mai un lleó serà inhumà.
Cada instant, es una albada en algun lloc del mon, cada moment amb la llum, torna a començar tot.
ResponEliminaEs cert que també en cada moment arriba la foscor, la mort i la desesperança.
Potser no podem entendre-ho tot, però si sabem que una persona sola pot ser llum i esperança per a molts.
BON NADAL!!!