dissabte 24 desembre

 Avui completem el símbol de la PAU amb qui ens va ensenyar el camí per tenir-la, el nen Jesús.

divendres 23 desembre

 EL MAL RADICAL

Quan fem el mal sabent que el fem, podem parlar de mal radical. Davant d’ell el perdó és molt complicat perquè si el concedim per oblidar pot, aquest oblit, ser molt contraproduent.

En el nostre record, viu i present, hem de tenir-hi:

•      La fam a Irlanda en el segle XIX

•      El genocidi dels armenis a inicis del segle XX

•      La fam a Ucraïna entre les dues guerres mundials

•      Acabar una guerra i seguir matant els antics opositors, ja vençuts

•      El genocidi del jueus dels anys trenta i quaranta

i el que  passa ara:

•      Les matances de cristians a Síria

•      Les matances de coptes

•      L’extermini de musulmans a Myanmar

•      El «mare mortum» en lloc de «nostrum»

¿Ens adonem de la inhumanitat del que fan i del que deixem fer? Inhumanitat.

És clar que només pot ser inhumà aquell que és humà. Un només aparent contrasentit, perquè mai un lleó serà inhumà.

dijous 22 desembre

 

dimecres 21 desembre

 

dimarts 20 desembre

Lluitarem amb tota la nostra fúria per la victòria de la pau.

La victòria de la pau no serà victòria nostra, sino un empat encès i joiòs, entre els homes, entre les nacions i les races.

On no hi hagi ni vencedors ni vençuts, ni explotadors ni explotats, ni homes cultes ni ignorants, ni sants ni pecadors.

Sabem que la construcció i el manteniment de l'empat de la pau,ens demana una guerra perpètua, contra el fort, mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts.

     Lluís M. Xirinacs i Damians

-De quina PAU parlem? Quina PAU volem?

-De quina GUERRA parlem? Quina GUERRA no volem?

-Com ens hi impliquem en el nostre dia a dia?  

-Som portadors de PAU? o Som portadors de GUERRA?

dilluns 19 desembre

 TOTALITARISME

«...tot és possible» diu el nostre poeta. Però és fàcil que les paraules ens traeixen perquè hi ha qui creu que són aquestes mateixes les que defineixen millor el totalitarisme. Vol, aquest, fer creure en virtut del «tot és possible», que l’evolucionisme social justifica la seva superioritat i, des d’ella, el seu exclusiu dret a construir el món segons la seva voluntat. Des d’aquest convenciment creuen que la raó històrica els permet i, sobretot, els obliga a:

•      anorrear els considerats inferiors

•      sotmetre, pel seu propi bé, als que s’oposin als seus designis.

•      creure que, aquell que han qualificat d’enemic cedirà amb poca resistència al seu embat

•      substituir per una única i excloent ideologia les pròpies creences, sentiments i pensaments.

•      predicar que l’obediència és la primera virtut i que tot ho justifica

•      creure que hi ha un Duce, Führer, Camarada o Cabdill, capaç de guiar-los a un món idíl·lic. Nietzsche ho endevinar  el quan digué que «ni pastor ni un sol ramat». Pastor, per dictador i ramat, per massa amorfa.

 

¿Podem observar aquests trets en alguns dels moviments en marxa a Europa i a casa nostra?

¿Què hem de fer amb aquest panorama?

¿Doblegar-nos?

¿Resistir?

¿Resistir activament? L’adjectiu, sobra. Resistir sempre és fer-ho activament

diumenge 18 desembre

SOPA DE PEDRES