dissabte 24 desembre

 Avui completem el símbol de la PAU amb qui ens va ensenyar el camí per tenir-la, el nen Jesús.

divendres 23 desembre

 EL MAL RADICAL

Quan fem el mal sabent que el fem, podem parlar de mal radical. Davant d’ell el perdó és molt complicat perquè si el concedim per oblidar pot, aquest oblit, ser molt contraproduent.

En el nostre record, viu i present, hem de tenir-hi:

•      La fam a Irlanda en el segle XIX

•      El genocidi dels armenis a inicis del segle XX

•      La fam a Ucraïna entre les dues guerres mundials

•      Acabar una guerra i seguir matant els antics opositors, ja vençuts

•      El genocidi del jueus dels anys trenta i quaranta

i el que  passa ara:

•      Les matances de cristians a Síria

•      Les matances de coptes

•      L’extermini de musulmans a Myanmar

•      El «mare mortum» en lloc de «nostrum»

¿Ens adonem de la inhumanitat del que fan i del que deixem fer? Inhumanitat.

És clar que només pot ser inhumà aquell que és humà. Un només aparent contrasentit, perquè mai un lleó serà inhumà.

dijous 22 desembre

 

dimecres 21 desembre

 

dimarts 20 desembre

Lluitarem amb tota la nostra fúria per la victòria de la pau.

La victòria de la pau no serà victòria nostra, sino un empat encès i joiòs, entre els homes, entre les nacions i les races.

On no hi hagi ni vencedors ni vençuts, ni explotadors ni explotats, ni homes cultes ni ignorants, ni sants ni pecadors.

Sabem que la construcció i el manteniment de l'empat de la pau,ens demana una guerra perpètua, contra el fort, mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts.

     Lluís M. Xirinacs i Damians

-De quina PAU parlem? Quina PAU volem?

-De quina GUERRA parlem? Quina GUERRA no volem?

-Com ens hi impliquem en el nostre dia a dia?  

-Som portadors de PAU? o Som portadors de GUERRA?

dilluns 19 desembre

 TOTALITARISME

«...tot és possible» diu el nostre poeta. Però és fàcil que les paraules ens traeixen perquè hi ha qui creu que són aquestes mateixes les que defineixen millor el totalitarisme. Vol, aquest, fer creure en virtut del «tot és possible», que l’evolucionisme social justifica la seva superioritat i, des d’ella, el seu exclusiu dret a construir el món segons la seva voluntat. Des d’aquest convenciment creuen que la raó històrica els permet i, sobretot, els obliga a:

•      anorrear els considerats inferiors

•      sotmetre, pel seu propi bé, als que s’oposin als seus designis.

•      creure que, aquell que han qualificat d’enemic cedirà amb poca resistència al seu embat

•      substituir per una única i excloent ideologia les pròpies creences, sentiments i pensaments.

•      predicar que l’obediència és la primera virtut i que tot ho justifica

•      creure que hi ha un Duce, Führer, Camarada o Cabdill, capaç de guiar-los a un món idíl·lic. Nietzsche ho endevinar  el quan digué que «ni pastor ni un sol ramat». Pastor, per dictador i ramat, per massa amorfa.

 

¿Podem observar aquests trets en alguns dels moviments en marxa a Europa i a casa nostra?

¿Què hem de fer amb aquest panorama?

¿Doblegar-nos?

¿Resistir?

¿Resistir activament? L’adjectiu, sobra. Resistir sempre és fer-ho activament

diumenge 18 desembre

SOPA DE PEDRES

dissabte 17 desembre

 FAULA DEL COLOM I LA FORMIGA

Aquesta faula exolica que ens hem de creure "QUE PODEM"

Un caçador volia matar un colom i una formiga ho va veure.

-Com ho faré per avisar al colom si vola tan alt?

La formiga, agafa força i pica la cama del caçador, aquest va fer un crit, al sentir-lo, el colom va veure el caçador i va poder fugir.

Un gest tan PETIT, va salvar el colom.

divendres 16 desembre

dijous 15 desembre

 ESPECTADORS

¿Podem ser simples espectadors?

¿Espectadors de l’enverinament de les relacions humanes?

¿Espectadors de la manca de respecte?

¿Dels discursos de menyspreu, de superioritat física, intel·lectual, moral o de qualsevol mena?

¿De la manipulació de les persones?

¿Dels sempre presents fakes?

¿Espectadors de picabaralles imbècils per guanyar i fidelitzar audiències mediàtiques?

¿Espectadors de la recerca d’un enemic que justifiqui les accions volgudes per alguns?

¿Del trepig de la identitat, de la cultura, dels sentiments i de les creences ?

¿Espectadors dels discursos uniformitzadors?

¿De l’exclusió de molts pel confort d’uns pocs?

¿Espectadors de la guerra?

I, si no en volem ser-ne, ¿què ens cal fer?

dimecres 14 desembre

Si el món fos escrit en llapis, 

podria esborrar la lletra 

que vol ferir; 

podria esborrar mentides 

que no cal dir; 

n'esborraria l'enveja 

que porta mals; 

n'esborraria grandeses 

de mèrits fals... 

Però és escrit en tinta 

de mal color: 

el color brut de la guerra 

i del dolor. 

Qui voldria escriure un nou món 

més just i net? 

Potser que tu i jo ho provéssim, 

ben valents, lletra per lletra, 

des del nostre raconet... 

Joana Raspall

dimarts 13 desembre

 REFLEXIONS ENTORN LA PAU

 

La pau és multidimensional,l’hem de tractar des de el més proper (personal i entorn quotidià) i del més llunyà (el món).

                

És possible que la guerra més important es desenvolupi dins nostre?

El que veiem a l’exterior a vegades és un clar reflexe del nostre interior?

 

Comencem pel més proper :

Quan no respectem un company de classe……

Quan es critica un vei o un amic gratuitament …..

Quan ens barallem amb el germà o la germana ……

Quan contestem malament o amb agressivitat…….

Quan no ens sabem posar al lloc de l’altre i no fem l’exercici de comprensió….

 

 

 QUÈ GENEREN LES GUERRES INTERIORS I EXTERIORS?   ALGUNES DE LES CONSEQUÈNCIES :

 

Tristesa, angoixa, ràbia, frustració,incomunicació entre families, possible sentiment de venjança……

 

Migracions , Pobresa, Fam , Malalties , Ferits, Families trencades, Pobles per a reconstruir……

 

CONCLUSIONS I ESPERANÇA

 

“La pau i la serenor només es poden donar en un ambient de compromís i honestedat amb nosaltres mateixos”

“ L’autèntica pau será la suma de paus interiors de tots els habitants del planeta”

“La pau l’hem de conrear cada segon de la nostra vida i tenir-la present en el decurs de les nostres relacions més quotidianes”

“Defensem la pau, parlem de pau, encomanem pau, vivim en pau”. Diguem :

 

dilluns 12 desembre

En Lluís Platero ens canta........

diumenge 11 desembre

 EL LLIBRE DE LA PAU

A través d'una ficció llegidora, mostra amb força i gràcia que la terra podria ser salvada dels conflictes que l'amenacen, per la unió dels qui volen la pau. Un gran èxit internacional traduït a nombrosos idiomes.
El Llibre de la pau va donar origen al moviment mundial anomenat «Els amics del Llibre de la Pau», fenomen que va començar a Europa on el llibre va esdevenir un èxit i es va moure al Japó, a la Unió Soviètica, Austràlia i Estats Units.
La història és molt senzilla. Un avi explica als seus néts com un nen i una nena van aconseguir establir el «primer dia sense guerra» de la història de la humanitat. El Llibre de la Pau, a través d'una ficció llegidora, mostra amb força i gràcia que la terra podria ser salvada del conflicte nuclear que l'amenaça, mitjançant la unió dels qui volen la pau.
Es tracta d'un text clàssic del moviment pacifista mundial, tant pel seu contingut com per l'estètica un tant «especial» que desprenen els mateixos dibuixos de l'autor. Un conte per grans i petits per entendre l'autèntica naturalesa de la cursa armamentística.
La versió catalana que tenim a les mans ha estat promoguda per Justícia i Pau.

dissabte 10 desembre

 

LA FRATERNITAT

¿És la fraternitat el dret segons el què ningú ha de quedar exclòs dels beneficis i les càrregues de la societat?

¿Què vol dir ningú?

Però, en realitat, ¿qui són aquests «ningú»?

La fraternitat, ¿és una virtut personal (segons la voluntat de cadascú) o és un dret pel qual hem de lluitar fins establir-lo?

divendres 9 desembre

 El magnific poema “Podries” de Joana Raspall  està ple de respecte cap a les diferències i emoció. Ens fa EMPATITZAR amb totes les lletres de la paraula i adonar-nos el que ens separa de les altres persones és un simple “podries”.

Treballar aquest conte ens pot permetre reflexionar sobre situacions que no ens queden tan lluny com són els refugiats. Ells són famílies, nens, nenes, pares, mares, avis, àvies, fills, germans, cosins, etc. que fugen d’una guerra que no han decidit i que PODRIEM ser nosaltres .

Aquest video de poesia dibuixada  del poema “Podries” ens transmet que és possible un món millor.

dijous 8 desembre

 "No hi ha camí per a la pau, la PAU és el camí"

M. Gandhi

dimecres 7 desembre

Potser alguns coneixeu o heu vist l'espectacle PAPIRUS del XIRRIQUITEULA teatre.

Fa molts anys que es representa arreu del món.

Creiem que és un bon exemple per fer-nos conscients del camí de la pau al món.

Recomenem anar-lo a veure, si en teniu ocasió. Us en deixem un tast.

dimarts 6 desembre

 

LA POLÍTICA

¿És la política un afer només dels seus professionals?

¿Té algun sentit que ens diguin o just ens insinuïn: «Vosaltres calleu, que no és la vostra feina»?

¿No hem tingut mai aquesta percepció?

¿Què ens volen dir?: ¿què fem nosa?, ¿què no vivim, com ells, de manegar la vida de tots?

¿Ho podem permetre?

¿Per què ho permetem?

 

dilluns 5 desembre

 EL DIA DE LA PAU ÉS CADA DIA

Paula Vilella , una mestra d’educació infantil va escriu-re a la seva web “Mestralitzat" aquesta reflexió: 

M’agradaria remarcar que els valors per la pau i el respecte no s’han de treballar només el dia 30 de Gener, com remarco al títol. El treball per la Pau ha de ser diari, amb un dia no n’hi ha prou. El RESPECTE, la TOLERÀNCIA, l’EMPATIA, la GENEROSITAT, la SOLIDARITAR, l’AMISTAT i l’AMOR han de ser valors i sentiments presents a totes les aules del món. Les GUERRES no són l’únic enemic de la Pau, en té d’altres menys visibles però més influents com la intolerància. Aquesta, malauradament, no només la trobarem en una guerra. La tenim més a prop del que ens pensem i l’arma més forta per derrotar-la és l’EDUCACIÓ.

Sonarà molt típic però TOTS SÓM DIFERENTS. I no, quan parlo de diferències no em refereixo a les físiques, com el color de pell o la manera de vestir, som diferents per dins i això no depèn del país de naixement. I, perdoneu que m’emocioni, AQUÍ ESTÀ LA GRÀCIA!!!! Quin avorriment tots iguals!!! Per tant,per a mi , la IGUALTAT és el respecte a les DIFERÈNCIES que ens fan únics. És la tolerància a les diferencies.

Com deia Nelson Mandela  “ L’EDUCACIÓ ÉS L’ARMA MÉS PODEROSA PER CANVIAR EL MÓN”


Hi ha moltes cançons adients per  treballar aquets  valors  que acompanyen la pau. Aquesta n’ és una : 

                         EL PAÍS BLANC -Petaca 

 

diumenge 4 desembre

 Pacifisme

Apostar pel pacifisme és apostar per una manera de viure no-violenta i que fomenti els vincles, la comprensió, la tolerància, i tant altres valors. El pacifisme no es fàcil de trobar. És més fàcil trobar la guerra. Que no vol dir conflicte: un conflicte pot estar bé si l´objectiu és trobar ponts o resoldre qualsevol qüestió, sempre que sigui no-violent, des de el diàleg, la comprensió i l’empatia.

Però què vol dir ser pacifista?. Suposo que d´entrada vol dir que ets una persona que creu que la  violència  no arregla res i segurament ho empitjora tot. Però  en el meu cas diria que pacifista és qui, com jo, rebutja frontalment la guerra perquè considera que l’existència d´exèrcits és una despesa inútil. Jo diria  que precisament si les lluites no són menys violentes i el pacifisme no triomfa es precisament per la “ normalització” d’allò que en diem exèrcits. I aquí com sempre falta molta informació i educació

L´exèrcit espanyol gasta 60 milions diaris d´euros per no fer res d’útil a la població.

No hi ha reflexió sobre l´exèrcit com a cos armat, fomenta la violència. La gent dona per fet  que hi ha d´haver exèrcits, igual que hi ha rics i pobres, sense adonar-se que una societat podria viure sense exèrcit. Però moltes persones és com un dogma de fe i ni s´ho plantegen. Fins i tot per a polítics ben intencionats: el pressupost de defensa no es toca  i en cas de guerres externes s’amplia, i és com si no calgués plantejar-nos altres vies. 

Arcadi Oliveras